El professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació i secretari general de Religions per la Pau a Europa, Joan Hernández, va participar com a moderador i mediador en la Segona Taula Rodona per la Pau. A la trobada, que va tenir lloc a la capital japonesa, del 18 al 21 de febrer, hi van ser presents representants de diverses religions, organismes i institucions religioses. El tema principal de la trobada van ser els conflictes bèl·lics actuals i la visió multireligiosa de la pau
Més de quinze països, provinents de diversos contextos de conflicte i guerra en curs, van enviar representants a Tòquio, “amb l’objectiu -com explica el professor Hernández- de construir confiança, curar divisions i fomentar el perdó i la reconciliació per a societats més pacífiques i justes”.
Sota el paraigües de la situació actual en els conflictes de l’Orient Pròxim, Haití i Ucraïna, entre d’altres, els participants de la taula rodona van demostrar la seva preocupació pel patiment que viuen les persones en aquests territoris. Es va posar especial atenció en els sectors més vulnerables, que, com s’exposa al manifest resultant de les jornades, publicat per l’ONG Religions for Peace Japan, “es veuen atrapats en el foc creuat i pateixen desproporcionadament una violència severa, desplaçaments i altres violacions dels drets humans”.
Les organitzacions Religions for Peace International, Religions for Peace Japan i l’Aliança de Civilitzacions de les Nacions Unides van convocar aquesta taula rodona que vetlla per una pau multireligiosa. Prenent com a base les conclusions extretes de la Primera Taula Rodona per la Pau de Tòquio, celebrada el setembre de 2022, es va configurar un diàleg significatiu, intercanviant reflexions i recomanacions sobre com es pot abordar el conflicte en curs i les barreres persistents en l’acció multireligiosa per a la curació i la reconciliació.
En la declaració conjunta, emesa després de finalitzar la trobada, es va exposar que l’ajuda humanitària a les zones de conflicte s’ha de desvincular de les aspiracions polítiques i centrar-se en el restabliment de la pau, la seguretat, la justícia i la dignitat humana. Al final de la declaració, els líders religiosos signen el manifest i ofereixen les pregàries i solidaritat més sinceres als qui pateixen la pitjor part de les guerres i la violència en curs.
