Elena Busquets va cursar el grau en Periodisme a UIC Barcelona entre el 2010 i el 2014. Recorda amb un somriure el seu pas per la Facultat de Ciències de la Comunicació, i encara amb il·lusió el seu present i futur com a directora de VIA Empresa, el diari econòmic líder en català. Al maig del 2021, va començar a col·laborar amb VIA Empresa compaginant el seu dia a dia com a mare d’un nadó i periodista freelance. Uns mesos més tard, va incorporar-s’hi com a periodista en plantilla, i posteriorment com a cap de redacció. Al desembre del 2022, era nomenada directora del diari econòmic. En aquesta entrevista, Elena Busquets ens acosta al periodisme econòmic, al dia a dia d’una redacció i als reptes que encara la professió.
El periodisme permet conèixer què passa al món i explicar-ho. Què és el que més t’agrada del teu dia a dia?
A mi m’agrada conèixer històries. Tinc molta sort en el meu dia a dia perquè estic connectada amb gent que té perspectives, històries i anàlisis molt interessants, que m’aporten una informació molt enriquidora. També m’agrada veure el recorregut de les històries i crear històries de zero, explicar coses que encara no s’han explicat.
De vegades, el dia a dia del periodista pot ser frenètic. Què és el més difícil?
El periodisme ha agafat un ritme frenètic. Els inputs que rebem els periodistes i la societat fan tremolar. Per a mi, el més difícil és apartar el soroll i decidir què sí i què no. A vegades, és com la roda del hàmster. Comencem a córrer i a córrer i sembla que com a mitjà ho has de cobrir tot. Però realment no ho has de cobrir tot. Tu hi has de posar la teva estratègia editorial i informativa, i sempre pensar en el lector i en quina és la informació de valor que necessita.
Centenars d’empreses, institucions i agents econòmics aixequen la mà cada dia per vendre’ns la seva informació. I és bo, perquè vol dir que tenim un teixit empresarial i productiu molt actiu, però com a mitjà no pots cobrir-ho tot. I, de fet, cobrir-ho tot seria desinformar. Decidir què sí i què no, què és informació rellevant i com ho cobriràs és una tasca diària.
Vas començar a col·laborar com a freelance amb VIA Empresa al maig del 2021, posteriorment vas ser-ne periodista i redactora en cap i al desembre del 2022 eres nomenada directora del diari. Com et vas sentir?
D’una banda, em vaig sentir molt afortunada i agraïda i, de l’altra, vaig sentir cert vertigen per la responsabilitat que comporta. Per la por a l’error, a equivocar-me, però potser no sigui tant la por com la prudència. Estic molt il·lusionada i molt agraïda perquè és un diari que funciona meravellosament bé amb un equip molt potent que aquest any celebra deu anys de trajectòria. M’he sentit molt acompanyada per la casa, per l’equip i pel teixit empresarial.
Com creus que es pot acostar el periodisme econòmic a la ciutadania?
És important entendre que quan parles de l’empresa i de l’economia, de qui parles en realitat és d’una societat. L’economia és un reflex de la societat, d’una societat activa que fa coses, que produeix. Darrere de les seves històries hi ha il·lusions i somnis, persones que es realitzen i donen el millor de sí. Veus el millor d’un país, d’una societat que s’aixeca ben d’hora per fer realitat un objectiu. Per apropar-la a la gent hem de veure aquesta economia amb admiració i respecte. I, a més, també crec que els periodistes hem d’aterrar més l’economia, fer entendre les xifres. Quan escrius un article sobre un fet econòmic, l’has d’escriure per a qui no sap res del tema i per a qui en sap molt més que tu.
Quins reptes consideres que encara el periodisme?
Un dels grans reptes que afronta el periodisme gira al voltant de la immediatesa. Hi ha informació que es pot donar de manera ràpida o a l’instant, però n’hi ha d’altra que necessita estar treballada i analitzada a foc lent. Un altre repte és no vendre’s a interessos polítics i empresarials i econòmics. La força de les corporacions per ser a tot arreu confon el dia a dia del periodista i provoca que els periodistes hagin de fer un esforç per no caure en aquestes pressions, que moltes vegades arriben d’una manera molt amigable. Un altre repte és la precarietat: si no valorem el periodista, la persona que ens explica les històries, no tindrem històries de valor.
Cap a on anirà el periodisme del futur?
En l’àmbit digital, suposo que anirà cap a models de subscripcions. El que em fa por és que, seguint les tendències actuals de personalització a l’hora de consumir productes, que els continguts se segmentin o es personalitzin massa, i que això derivi cap a una polarització més gran dels lectors. També crec que anirem explorant nous canals. Ja hi ha algun mitjà a TikTok. I el paper mai deixarà d’existir del tot, però el periodisme explorarà nous canals per arribar a tots els lectors.
Què recomanaries a algú que s’està plantejant estudiar Periodisme o que comença ara la carrera?
Que llegeixi molt i que tingui una mirada curiosa. És el que més et pot enriquir i fer que continuïs en aprenentatge constant al llarg de la teva vida.
Vas estudiar Periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de UIC Barcelona. Com va ser el teu pas per la Universitat?
Va ser una època molt divertida i de la qual guardo molts bons records. Nosaltres érem la segona generació de Periodisme. Era un moment de provar amb nosaltres mateixos, ens sentíem importants i sentíem que teníem els ulls de la UIC en la nostra generació. Aquella època que em va donar eines que encara avui dia conservo i tinc presents.
Quines eines encara tens presents en el teu dia a dia com a periodista i directora de VIA Empresa?
Crec que el Periodisme no és una carrera difícil de treure’t, però sí que és difícil ser bon periodista, perquè implica mirar la informació des d’una perspectiva diferent, amb curiositat, amb valors, i UIC Barcelona ens parlava molt de valors. Teníem un professor que és el Nicolás Valle, que és corresponsal de TV3, i ens deia: “intenteu no escriure tots igual. Anireu a mitjans i intentaran treure-us la pròpia veu, la vostra manera de relatar les coses, per homogeneïtzar. Intenteu tenir la vostra manera de veure i d’explicar les coses, que llegeixi una crònica i que sàpiga qui l’ha escrit en llegir-la”. Aquesta manera d’entendre el periodisme és la que extrec de UIC Barcelona: ser un mateix com a periodista, no ser un més, mirar la informació amb respecte, amb admiració i amb valors.
