Ana Isabel Rodríguez, professora de la Facultat de Ciències de Comunicació, ha contribuït amb un capítol al llibre Balances y perspectivas del cumplimiento del Acuerdo de Paz en Colombia (2016-2022), publicat per la Universitat del País Basc.
El 2016 el Govern colombià i la guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia-Exèrcit del Poble (FARC-EP) posaven fi a un conflicte de més de cinquanta anys amb la signatura d’un acord final de pau. Al cap de sis anys, aquesta publicació explora la realitat del compliment dels punts i mesures exposades en l’acord des de diferents perspectives acadèmiques.
Juntament amb vint-i-un autors i autores més, Ana Isabel Rodríguez exposa la seva recerca en el capítol “Una mirada a la implementación del capítulo étnico: diálogos y debates interepistemológicos alrededor de la paz y las identidades étnicas de Colombia”. La doctora va desenvolupar la idea principal d’aquest text en la seva tesi doctoral sobre el sorgiment i la implementació del capítol ètnic.
En el capítol, presenta una anàlisi de la implementació del capítol ètnic des de la signatura de l’acord el 2016 fins al canvi de Govern el 2018. En concret, s’estudien tres elements: el grau de consulta prèvia amb els grups ètnics de la legislació de pau derivada de l’acord; la creació i el funcionament d’un panel d’alt nivell amb grups ètnics encarregat d’acompanyar la supervisió de la implementació; i la integració de la dimensió ètnica en les mètriques del marc d’implementació de l’acord.
El capítol argumenta que els mateixos impediments estructurals als quals van haver d’enfrontar-se les comunitats ètniques per incloure el capítol ètnic en l’acord final de pau són així mateix un obstacle per a una implementació que respecti els preceptes ètnics continguts en aquest text. L’autora explica que ha existit un procés de cooptació dins del model hegemònic de l’Estat però no una veritable inclusió i cooperació horitzontal amb les autoritats ètniques.
“En aquestes circumstàncies, l’acció col·lectiva ètnica que es va mobilitzar durant el diàleg de pau no ha decaigut, sinó que s’ha reforçat durant la implementació davant de la falta de voluntat d’anteriors governs perquè participin en les polítiques de pau des de la seva capacitat com a autoritats ètniques”, ha apuntat Ana Isabel Rodríguez.
